In process

De vegades arribes a un punt que et fa mirar enrere i observes el camí traçat, com  si estiguessis pujant una muntanya i t’atures a la collada, apartant per un moment la vista de l’objectiu per gaudir del que has vingut fent.  La vall se’t presenta esplèndida, ple de racons i el pas del camí fet, ben definit. Prens alè, t’empapes del què has après i continues per, finalment, atacar el cim. I un cop aconseguit, hi haurà altres pics que t’estaran esperant.

Tenir Blaus entre les mans és com si m’hagués aturat a la collada. Tot va néixer per donar un sentit als diferents projectes que estava portant a terme. Caminava per senders que eren la primera vegada que hi passava, però amb els mapes i la brúixola en mà. De caminar ja en sabia, és a dir, l’experiència de vint anys em donava el coneixement per saber a on trepitjava. Però sens dubte que el terreny, la vida d’autònom i el que ara es diu ser una start up,  m’era totalment nou. A més, tenir l’atreviment de temptar-te per direccions no marcades en el full de ruta, simplement seguint la intuïció i el desig de descobrir racons nous i sensacions noves. I evidentment, emportant-me nous aprenentatges.

Pel camí se’m va aparèixer la imatge d’un mar i el que m’agradava era acompanyar a entitats i projectes, destriar quin to de blau els definia, els dotava de caràcter i els diferenciava de la resta. Treballar des del contingut i marcar estratègia … No podia deixar de banda el què sé fer: ajuntar paraules per donar-los sentit.

Fer el camí en solitari no m’ha agradat mai i comptar amb bons professionals als quals confio i es complementen les visions i les aptituds, sens dubte, fa molt més atractiu el viatge. Compartir el caminar plegats i les vivències que ens dóna.

I ara, en cada projecte que se’m presenta també se li ha de donar forma i trajecte. Que compta marcar-se objectius, però també experimentar el que motiva, ens anima, ens encara, ens repta i ens redirecciona mentre estem caminant. Projectes en clau de procés. Estarem in process.