Reptes de l’acció comunitària: idees per fer xarxes més sostenibles

26 juny, 2018
Elena Rovira

El passat 30 de maig compartia taula amb l’Anna Tomàs, membre de la Junta Directiva d’ECAS i directora assistencial de 3 Turons. Plataforma Vàlua de Sabadell ens va convidar a un debat al voltant de l’acció comunitària. Si per l’Anna eren reptes des de les entitats en clau de fils i nusos, per mi, des del punt de vista com a xarxa d’entitats, cada repte era com obrir un meló.

Parlar d’acció comunitària és entrar en un terreny d’enginyeria social i que tant en el si de les organitzacions com les possibilitats que poden exercir des d’una plataforma d’entitats, despleguem les nostres habilitats, voluntats, actituds, energia i positivisme per emprendre projectes “per” la comunitat, “en” la comunitat i “amb” la comunitat. Sabem que els resultats són interessants: fem comunitats més empoderades si cada membre participa activament,  podem arribar a escenaris amb més impacte social, creem noves formes d’abordar les dificultats, i podem trobar alternatives i solucions que ni se’ns havien plantejat individualment. Tothom veu els beneficis, però la gestió de processos comunitaris, com el que és fer funcionar una xarxa d’entitats com Vàlua, comporta una gestió d’un entorn complex, conviuen diferents realitats i vivències, i no queda exempt de reptes.

Obrim el debat com si obríssim melons: pot ser obrir-ne un de dolç o un de regust de cogombre.

Hem de ser creatius perquè amb l’enginy podem tenir més incidència amb els propòsits de les nostres causes. Creativitat no vol dir ser un geni de la publicitat, sinó poder establir el contacte necessari amb diferents formes de mirar i d’actuar per “crear” noves línies de treball. Una xarxa d’entitats és un espai propici per fer volar la creativitat… o no? Tot i que precisament les diferents maneres de mirar i actuar poden provocar situacions incòmodes.

L’acció comunitària és en si un treball transversal. I com podem fer-la fluir si el món funciona segmentat?: l’administració pública està dividida per àrees, treballem per comissions, les entitats tenen departaments… i és lògica aquestes particions per simplificar la vida diària. Però si seguim aquesta inèrcia, no tindrem la mirada global i holística que requereix la visió comunitària. Haurem de fer molts cafès amb companys amb qui no estem acostumats a treballar plegats, haurem d’esbrinar els punts que ens uneixen, crear espais de treball compartit i idear projectes comuns que ens obliguin a treballar en xarxa.

Les xarxes d’entitats fluctuen: A vegades són molt actives, a vegades estan a mig gas. I és que sovint estan sostingudes amb el temps alliberat de referents d’entitats, o simplement, amb voluntariat i voluntat d’implicar-s’hi. El tercer repte que se’ns planteja és la sostenibilitat de la xarxa perquè capitalitzi el treball invertit, la disposició de coneixement compartit, que prengui sentit el “ser” i “estar” en xarxa. I aquí el meló és gros perquè entres en debats com la gestió del voluntariat i la convivència —o no— de personal alliberat dedicat a la dinamització i la coordinació de la xarxa; la creació de grups motor per al seu impuls i, conseqüentment, a una major implicació a certs membres; quins rols prenen els membres de la xarxa com la coparticipació de l’administració pública i entitats? Estan a un mateix nivell de cocreació?; qui pren el lideratge del projecte?; … És clar que és endinsar-se amb altres reptes, i el que ajuda en pensar a emprendre accions concretes, abastables i que puguin tenir objectius factibles.

Per últim, no vàrem obrir un meló, sinó una síndria, ja que teníem un dolç preuat com haver creat en forma de xarxa una entitat de segon grau. El repte és alimentar-la, cuidar-la com a única i que pren vida de manera autònoma. És responsabilitat de tots els seus membres de donar-li un rol en què tothom li sigui necessari, s’ha de generar el que ara està de moda dir “win-win” (hi guanyem tots): de pressió, de projectes conjunts i compartits, de major impacte social, d’intercanvi d’experiències … També la recomanació de dotar-li d’una política de comunicació pròpia perquè l’esforç dedicat no sigui en va.

Treballar en acció comunitària també és gestar projectes únics, creatius, holístics i factibles.

El debat és obert!

 

 

 

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *