Alzheimer Catalunya (1a part)

29 setembre, 2015
Elena Rovira

El passat 21 de setembre reivindicàvem el Dia Mundial de les Persones amb Alzheimer, setmana que també acabava la consultoria en l’estratègia comunicativa per a Alzheimer Catalunya. Han estat 7 mesos d’un treball profund i continuat amb els professionals de referència (direcció i comunicació), com l’olla del caldo que la deixes als fogons perquè faci el brou més consistent.

En un moment que els recursos són escassos, i més per al sector de les organitzacions sense ànim de lucre, cal ser curós amb els missatges que es projecten de cara enfora. Aquests han de ser coherents amb la filosofia interna, la fonamental de l’entitat, el que li mostra el seu adn, el seu caràcter i la seva raó de ser. I de vegades ens perdem amb el “què fem” i de seguida l’omplim de colors i ens parem poc a pensar el “per què” hi som i resistim en el panorama associatiu. Una parada que no és tangible, però la considero imprescindible per tota la visibilitat que s’ha de donar a posteriori, per donar a encaix a totes les peces del trencaclosques.

Fa més de 25 anys que Alzheimer Catalunya reivindica la centralitat de la persona amb alzheimer. Respecta al màxim la presa de decisió en el control de la seva “nova” vida –o ajuden a indicar quins són els seus desitjos quan no tinguin la capacitat per expressar-los. I la maquinària per fer-lo possible és oferint serveis, consultoria, formació, projectes pilot i, evidentment, enxarxada amb altres entitats nacionals i internacionals, per impregnar-se contínuament de praxis innovadores i actualitzades.

Expressar comunicativament aquest missatge, que és el que va fer néixer l’entitat, no només ha calgut un canvi en el discurs –parar compte de com es presentava públicament ara i avui- sinó també un canvi estructural perquè tot l’equip se sentís més còmode en el què fa i predica i el què realment l’entitat projecta a nivell global.

Un treball profund, no exempt de dificultats i molts caps per enfilar, però amb un equip motor predisposat a treballar-s’ho.  Ha estat un plaer acompanyar-les (es tracta d’un equip femení) en aquest procés,  aquesta primera part del disseny de l’estratègia comunicativa, és a dir, escriure el “full de ruta” sobre paper. A partir d’ara caldrà anant posant-hi les guindes, els colors, per fer arribar l’adn de l’entitat.

 

És ben sabut que la música és un recurs que connecta directament amb les emocions, amb els records… un bon element de bones praxis d’atenció centrada amb la persona.

Música para despertar

 

 

1 Comment. Leave new

[…] Altres entrades: Alzheimer Catalunya (1a part) […]

Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *