“Aranyes filadores” o l’art d’emprendre propostes socials i culturals

13 maig, 2015
Elena Rovira

Sovint sentim en les converses sobre emprenedoria que no n’hi ha prou en concebre una idea, sinó que és tant o més important tenir-la com saber-la enllaçar en aquest mar de contactes, oportunitats, afinitats i, com no, topar amb els possibles àngels que t’ajudin a endegar-la . Com una aranya, et sents partícip de la creació de la teva pròpia xarxa i saber moure’s en ella, és tot un art que va més enllà dels ingredients d’il·lusió i voluntat.

Ara més que mai, i després de l’espectacular pujada de l’IVA que ofega a tot l’àmbit cultural, el treball en xarxa se’ns presenta com una possibilitat de donar sortida propostes culturals. És més, poden ser propostes que no van soles, sinó alimentades d’altres i crescudes en contingut i impacte.

Moure’s en xarxa trenca paradigmes que encara sostenen molts dels espais vitals on ens movem i que obstaculitzen els camins que teixim. L’enxarxament iguala estructures i presa de decisions que xoca amb molts espais que funcionen de forma piramidal.També descentralitza coneixement. Per alguns el compartir saber es pot veure com una pèrdua de poder, però s’hauria de pensar que tal com es reparteix, també en reps de més fonts diferents. És clar que crear cercles de confiança no és fàcil, funciona més per voluntat, per actitud, i les relacions cal cuidar-les amb perseverança i dedicació. I potser cal afegir que cal dosis d’humilitat i generositat. Perquè treballar en xarxa no et proporciona una única mirada, no són ni A ni B, sinó que de la simbiosi de totes dues neix una tercera via. La idea inicial es va transformant alimentant-se d’altres perspectives fins al punt que, a vegades, poc té a veure amb el punt de partida. Això sí, si es posen d’acord, pot esdevenir una proposta rica i creativa. I quan hi ha més participants, encara més rica i més creativa, però també augmenta la complexitat alhora de gestionar-la.

I en el creuament d’altres idees i visions, pot ser gran la temptació d’engrescar-se. No vull dir no deixar-se seduir per altres propostes. Simplement, que en l’enamorament de moltes, és més fàcil la dispersió. A vegades és només el grau d’implicació, a vegades n’ets nucli propulsor, en altres, més un suport o un simple aportador puntual. Marcar propòsits pot ser una bona eina per no deixar-se endur per la marea de la xarxa.

Crear confiança, però amb intuïció i astúcia. Jugar amb l’Eros, tant en la comunicació verbal com la no verbal. Observar què et diuen els altres, què intueixes de la seva actitud… I també observar el què et diu el propi cos, què sents, com et sents i què projecta.

Sembla de sentit comú, però quan per a les persones que aposten teixir la seva pròpia teranyina viuen en la incertesa del dia a dia, a voltes duresa , afegir el treball en xarxa i posar en solfa tots aquests aspectes, és a dir, moure’s socialment, també és propi d’artesania fina. Confio, però, que en surtin beneficiades. Espero.

(aquest article fou inspirat en el taller “d’emprenedoria social i cultural” de la mà de @Tejeredes i organitzades per @TransitCultura i la @nauivanow).

Més informació sobre el treball en xarxa a www.tejeredes.net